Doncs sí...
L'altre dia vaig trobar, de casualitat, aquesta meravellosa imatge meva del dia que vaig ser convidat com a poeta local per l'Ajuntament del Prat de Llobregat a les seves jornades poètiques a la fresca.
Va ser al cap de pocs dies que la meva mare hagués mort.
I la meva dona em va donar la gran sorpresa de ser a primera fila quan m'havia enganyat dient-me que no podria anar-hi.
Aquí us indico alguns dels poemes recitats aquell dia, els quals han estat multipremiats i els podeu gaudir en llibre a dos reculls, ALMANAC DE PENOMBRES i ULLS DE PLATJA. Si algú de vosaltres en voleu algun dedicat, encara me'n queden, pocs, però algun em queda. Així que afanyeu-vos-hi!
Plovien
raigs
de tenebra
quan
m’esputares
les
claus del futur.
Encara
plou,
però
la fosca
ja no
enxarola
l’horitzó:
ara,
la
negror
m’ensutza
el coixí.
El cel
de
la
claraboia
continua
ennegrit
per
les llàgrimes
d’anit.
Plor
de teranyines
que em
coagula
el cap
de setmana,
sobredosi
de melangia
tot
rebregant
records
en
blanc
i negre.
Torna
a ploure...
A
mitjanit,
un escarransit encenall
del
plujós matí
s’ha
suïcidat
a la
peixera.
Era el
darrer senyal
de la
teva no tornada,
del
teu homicidi verbal,
de la
teva missa
de
comiat.
M’he
cremat
amb
dues espelmes;
el
canelobre,
però,
ja no
hi és.
Albiro
l’equador
de
l’agenda
de
tapa sola
amb un
deix de soledat
que em gela
la memòria
dels amics.
Les
àvies m’han cuidat
un
tauló que flairava
a
nínxol,
a llit
sense tu,
a petons mossegats.
Encara
em resta
el
malson del migdia...
Sento
com
les
onades de vent
em
bressolen
mentre
unglejo postals
d’un
clixé que
vaig amargar-te
a les
golfes del meu
enginy
d’amant amb
ornaments
capil·lars.
Llavors,
una
poruga banya
ja
començava
a
surar-hi...
Preàmbul
de festes
a la
ratlla del mar,
aquesta
tarda
passejaré
amb
la mà
buida.
Xarbotaré
dins
el
bassal aigualit
de la
nostra estima,
el
nostre matalàs negat
pel
teu adéu
amb
maletes de febrer
i
filferros
de
platja estesa.
Avui
penso cantar
amb la
llengua lligada
pels
teus exabruptes
de
fada de bordell.
Muntares
l’ unicorn,
volares
amb el drac,
cavalcares
amb el pegàs;
però
vas infestar
el
laberint del minotaure.
Fins i
tot,
se
m’han rovellat les banyes...
M’han
repudiat
de
l’església
perquè
Déu
ja no
creu en mi.
A les
clavegueres,
però,
un
àngel que et coneix
m’ha
confós
amb un
màrtir
que va
morir quan tu
vas
matar-me.
L’àngel
i jo
ens
estem emborratxant
a
glopades de fel...
He
robat un gos
perquè
em bordi
com
tu.
I dos
gats
perquè
m’ignorin,
també
com tu.
Menjo
peixos vius:
vull
esmussar-me
d’espines
mòbils,
com
quan
et
rosegava l’amfibi.
Quan
somio,
em
tapo només
un ull;
així
escurço la meitat
dels
nostres malsons.
Acabo
d’incendiar
l’espuri
del calendari
etern.
